Dicen los estudiosos d´esti mundín de los blogues que lo meyor que pue facer un blogueru ye tar siempre nel anonimatu pa cubrise les espaldes, pero hai vegaes nes qu´ún ta obligáu a dar la cara (tamién ayuda nun vivir en China o Cuba).
Lo bono de que fixeran el Campus de Leioa no cimeru d´un monte (coses del franquismu, “ehí que faigan tol ruíu que quieran”) ye les vistes qu´hai camín de la Universidá. Tres de min Leioa, el mio segundu llar, y al fondu la marxe esquierda del Nervión; Barakaldo, Portugalete, Santurtzi.... Cuando ye un día de sol pues ver tola bahía del Nervión y el gran puertu de Bilbo colos sos molinos eólicos xirando na bocana de la ría. A vegaes inclús pue vese l´azul del Cantábricu, l´azul de la mar, de la mesma mar.
P.D: Y 300 quilómetros, más o menos, acullá del monte que pue vese al fondu, tais vosotros.

Esbilla
del.icio.us







18 d´ochobre:
¡¡¡TOOS CON DIXEBRA!!!