Alministra'l to Blog

¡Crea'l to Blog yá! Fácil y de baldre

el trAsgU d´aRecEs

05/01/2008 GMT 2

¡Qué grande ye´l cancioneru tradicional asturianu!

damian @ 03:21

Pedrícame cura,
pedrícame flaire,
per un lao m´entra
y per otru me sale.

pleno_cardenales.jpeg

Anueche morrióse un cura
y dexó nel testamentu
que lu entierren boca abaxu
col güeyu´l culu abiertu.

Comentarios

Comentarios(13) »

  1. Certament, el cançoner popular és interessant. El cançoner popular es riu de tot i de tothom, a vegades. Altres vegades és seriós amb multitud de temes, també els religiosos. El cançoner popular és la màxima varietat de les persones reflectida. Hi ha persones de tots colors, bones i dolentes, hipòcrites i transparents, tan en una banda com en l'altra, també entre els sacerdots. Aprenem del cançoner, no caiguem en dualismes massa simplistes.

    Eduard Abelenda Puigvert | 05-01-2008 - 11:51:34 GMT 2 #

  2. Gracies pol mensaxe y por utilizar la to llingua.Por ciertu, nos enllaces del to blogue taría bien que nun dixebraras asturianu-llionés-mirandés, ye tou la mesma llingua, ye como catalán-valencianu-mallorquí. Bono y munches gracies por teneme enllazáu.

    Salú y força

    trasgu | 05-01-2008 - 15:49:46 GMT 2 #

  3. Prestosa entrada. Si Ambás falare de tolo que tien recoyío sobre los cures... Saludos.

    Ricardo | 05-01-2008 - 16:11:11 GMT 2 #

  4. Si, ja sé que és la mateixa llengua, però com que tenia molts blogs de cada varietat vaig preferir separar-les. Potser les hauria de canviar o canviar la nomenclatura. Teniu vosaltres un nom per la llengua que sigui acceptat a tot arreu? Si és així podria posar per exemple: nomgeneral (dialecte) i manenir els mateixos apartats dividits. Seria potser Llionés el nom més adequat, perquè totes les terres de parla astur-lleonesa pertanyien al regne de Lleó? Però jo sempre he vist escrit la majoria de vegades Llingua Asturiana. Què me'n dius d'això?

    Eduard Abelenda Puigvert | 05-01-2008 - 17:33:59 GMT 2 #

  5. ¡Buf! Onde te metes... A ver, voi cuntate la mio versión del nome de la llingua (pa min la verdadera).

    El nome más espardíu ye asturianu o llingua asturiana xq n´Asturies ye onde meyor se conserva la llingua, onde más vindicación hai y onde la llingua tien un usu importante na lliteratura, música, na rede, daqué en medios de comunicación... Por exemplu Europa Press tien una versión n´asturianu (non en llionés o asturllionés) –anque tamién la tien en “valencianu” y en catalán-, el Conseyu d´Universidaes fizó un informe sobre les nueves titulaciones que se diben facer colo de Bolonga y na primer versión -dempués desanicióse- aparecía xuntó a la filoloxía gallega, española, vasca y catalana l´asturiana –por ciertu un periódicu valencianu montó la de dios porque diba haber filoloxía “bable” y non valenciana-. Mesmo l´Academia española de la música tien un premiu a meyor cantar n´asturianu. Tamién s´usa bable, anque si bien foi´l nome que al entamu del movimientu de vindicación s´usó –Conceyu Bable foi la primer asociación autonomista y llingüística- anguaño namás que ye usáu polos detractores del idioma –inclús “bables” pa ñegar la únidá llingüística-, bien ye verdá que nel Estatutu la llingua recibi esi nome.

    Llionés ye´l nome qu´usó Menéndez Pidal polo mesmo que dices tu, yera la llingua del Reinu de Llión, pero esti terminu nun tien un usu hestóricu y foi un inventu del llingüísta pa referise al idioma y englobar tol dominiu, n´Asturies enxamás s´usu y en Llion los falantes vernáculos usen nomes comarcales (cabreirés, pal.luezu...). Si bien dende fai años el movimientu de vindicación llingüística en Llión –años 90- usa esti nome, el problema ta en que d´unos años p´acó surdieron asociaciones –toes elles del entornu del partíu rexonalista Unión del Pueblo Leonés- que diz que´l llionés ye una llingua que nada tien que ver col asturianu y afalan l´usu d´una grafía diferencia de la de l´Academia de la Llingua Asturiana lo másimu posible (n´Asturies tamién tenemos la nuesa Valencia). Sicasí asociaciones como Facendera de la Llingua, la primera ñacida en Llión, escritores llioneses (los únicos que son escritores profesionales y non “aficionaos”) como Hector Xil o González-Quevedo, vicepresidente de l´Academia de la Llingua, escriben según les normes académiques pero na variedá llionesa –la normativa asturiana ufre posibilidaes pa los trés dialeutos de la llingua- y suelen usar el nome d´asturllionés o asturiano-llionés p´afitar la xunidá del idioma.

    Mirandés ye´l nome dáu polos falantes d´estes tierres, la normativa mirandesa ta basada nel portugués (lh por ll, nh por ñ...) y ye abondo diferenciada de l´asturiana, ye lóxicu por motivos hestóricos. El mirandés ta reconocíu como segunda llingua de Portugal y filoloxicamente sería un sub-dialeutu del asturianu occidental.

    Asturllionés, quiciabes ye´l nome de “consensu”, sicasí nadie n´Asturies diz yo faló asturllionés sinón asturianu, podría ser el nome “filolóxicu”.

    Ástur ye´l nome que s´usa pa falar del vieyu dominiu, onde tamién entraríen los dialeutos cántabros y estremeños.

    Ye que l´asturianu nun ye un dialeutu del asturllionés y el llionés ye otru dialeutu, sinón que l´asturianu ye la estandarización de les fales propies d´Asturies, pa facer la normativa tamién se tuvo en cuenta l´asturianu occidental, lo que ye la variedá falada en Llión, anque bien ye verdá que la llingua estandar ta basada nel dialeutu central por motivos hestóricos, la mayoría de los lliteratos usaron a lo llargo de los sieglos el dialeutu central y el 80% de la población del país asítiase nesta zona. A pesiar de too la normativa académica ye abondo abierta pa permitir escribir n´occidental o oriental ensin que seya consideráu un erru o un vulgarismu, igual de correutu ye dicir o escribir llingua que l.lingua (tsingua). N´Asturies por exemplu los primeros años d´asturianu nel colexu (a los que-yos dexen estudialu) danse na variedá de la zona pa dempués dende ella deprender la llingua estandar. Polo menos yo nun dixebraría los blogues n´asturianu de los que tán en llionés, quiabes podríes poner asturiano-llionés y los que tan en mirandés yá ponelos separtaos, o dexalu como ta.... Vaya movida na que te metí, agora vendráte un de Llión ya igual te diz tolo contraríu. Escueyi.... ;)

    trasgu | 05-01-2008 - 19:05:56 GMT 2 #

  6. Nun tengo nada más que dicir que lo que bien camienta trasgu. Sicasí, namás añadir una caxigalina. Anguaño úsase'l nome de castellanu pa referise a la llingua d'España (nos llibros de testu pa los escolinos apaez Llingua y Lliteratura castellana, non Llingua y Lliteratura española) porque l'orixe d'esa llingua ta en Castiella, anque depués s'espardiera per fuera d'ella. Ta claro que l'orixe del lleonés o mirandés, ye Asturies, d'ehí que nun vea problema n'usar Llingua asturiana pa tol dominiu acordies al mesmu razonamientu.
    Per otru llau, que n'Arxentina, Chile o Perú falen español (y non «arxentinu», «chilenu» o «peruanu») nun ye pilancu nengún pa caltener y reconocer la so propia identidá (estremada d'España). Y que yo sepa, nos Estaos Xuníos falen inglés, magar nun seyan ingleses.

    Ricardo | 06-01-2008 - 16:25:31 GMT 2 #

  7. Too cierto menos lo de que la llingua nun naciera al empar n'Asturies y en Llión. Los estudios llingüísticos son clarísimos: de la mar al ríu Douru les fales asturllioneses son toes constitutives, quier dicise, herederes directes del llatín falao. Debatióse muncho sobre si la fala de Miranda ye tamién constitutiva, o si ye consecutiva (= importada por repoblación / colonización), pero agora la idea xeneral ye que tamién ye una fala constitutiva. Les fales asturllioneses consecutives debieron ser les del sur de Zamora y Salamanca, pero agora yá tán castellanizaes.

    Well | 07-01-2008 - 04:27:24 GMT 2 #

  8. Moltes gràcies a tots per les explicacions, especialment a en Trasgu. Hi he après, però encara no sé què faré al meu blog. A nosaltres, com ja sabeu, ens passa una cosa semblant. A mi no m'importa tant com s'anomeni la llengua, com que alguns la vulguin dividir per motius polítics. Antigament la nostra llengua s'anomenava llemosí, però com que aquest és també el nom d'un dialecte occità, això duu confusió. Molts valencians accepten anomenar-lo català i no identifiquen això amb afany de domini català, però n'hi ha d'altres que sí. També em sap greu que alguns catalans els hagin pogut dur a pensar en aquest colonialisme.

    Eduard Abelenda Puigvert | 07-01-2008 - 14:16:29 GMT 2 #

  9. Yo veo lóxicu qu´en Llión digan q falen llionés, pero non que ye una llingua que nada tien q ver col asturianu. Esto ye malísimu pa la llingua, amás, como dicía, la normativa académica ufre posiblidaes pa tolos dialeutos, asina q pue escribise nes variedaes llioneses según la "Gramática de la llingua asturiana" (naide diz qu´escriban en llingua estandar asturiana xq ta basada nel central, dialeutu que nun se fala en Llión). Como bien dices lo de Valencia, igual que lo de Llión, nada tien que ver cola llingua y muncho cola política, ellos mesmos colos sos argumentos contradícense. Sicasí polo menos en Valencia lo de xebrar la llingua vien de les estayes conservadores y españolistes que dicen tar pol valencianu (anque nunca lo falen nin fixeron por falalu), duelme que los que ñegan la unidá de la llingua asturllionesa en Llión seyan los propios rexonalistes que nagüan pola autonomía de Castiella y pa ello dicen que´l "llïonés" (hasta lliounés vi per dalgún llau) ye una llingua namás de Llión, como si por ello tuvieren más drechu a l´autogobiernu (que ta claro que tienen tol drechu del mundu y son l´únicu país del Estáu al que-ylu ñegaron).

    trasgu | 07-01-2008 - 17:50:24 GMT 2 #

  10. Hola a toos-as, Feliz Añu. Lu primeiru presentame, soy un llionés, exiliau nel Reinu Xuníu e Irlanda (a metá d´un llau y de l´outru toi) y apasionau de la llingua dende fai dalgunos años (cuandu dime cuenta de que existía y foi un catalán el que convenciome!). Disculpame si metu´l cuezu nas mieas expresiones, comu munchos llioneses nun soy nin foi ´falante´, aparte del usu cotidianu de pallabras llionesas nel mieu castianu, más de rapaz que guei. Esu nun quita pa que intente lleer y meyorar los mieos conocimientos de la llingua. Solu queria dicire al rodiu de lu que tais falandu que partiendu de que ye la mesma llingua aceutu´l nome d´asturianu pa Llión peru, pola mesma razón, tamien tengu´l dreitu de llamarla llionés na Asturies, ou non? Pur ponere un exemplo que conozcu más, n´Irlanda nun aceutarían nin pul forru que naide los dixera que lu que falan nun ye ´Irish´ ou ´Gaeilge´ sinon que falan escocés. N´Escocia chamanlu ´Scots Gaelic´ou ´Gailidh´ y nun yes digas que falan Irish. Y emperu toul mundu sabe que son la mesma llingua, prauticamente idénticas salvu dalgunas grafías! Aqui lu que fai ye dalgu d ´orgullu patriu´ y por esu creyu que los asturianos tenéis que dexanos disfrutar del preste de chamare llionés a la nuesa llingua. Un saludu collacios.

    Matiegu | 07-01-2008 - 21:37:31 GMT 2 #

  11. Bienllegáu a esti blogue y espero que te pases munches vegaes más. Ye lóxicu qu´en Llión llaméis a la vuesa llingua, la nuesa llingua, como queráis ya inclús que la normativicéis, a min eso nun m´esmolez(siempre que la normativización tenga en cuenta que ye una llingua n´Asturies y en Llión y nun se faiga pa dixebrar). Lo que nun me presta ye qu´haiga quien diz que nun ye la mesma llingua que l´asturianu, eso ye que nun tienen dengún amor pola so fala y namás la usen por intereses políticos. Y una llingua, digan lo que digan, nun tien nada que ver cola política, ye patrimoniu de los sos falantes, del so país y del mundu enteru.

    Un saludu y sigui prauticando llionés escribiendo equí mensaxes ;)

    trasgu | 07-01-2008 - 21:48:57 GMT 2 #

  12. Falando de llingües/ normatives/ normativizaciones/ dominios/ asturiano-llionés/ catalán-valencianu;

    El TSJ equipara un cop més el valencià i el català

    P.D; Y el tema del post totalmente desvirtuáu, colo que desfogues metiendote colos cures...

    trasgu | 07-01-2008 - 23:02:28 GMT 2 #

  13. Nun ye ciertu que Pidal "inventara"'l nome de Llionés, más que nada purque bien d'escritos dende'l sieglu XVI chaman llionés a la llingua asina falada y nun digamos yá nel sieglu XIX. Tola filoloxía internacional conoz a la llingua cumu llionés y al asturianu cumu una variedá d'ésta. Nun ye ciuertu lu de nomes comarcales, ye un mitu. En Llión tol mundu chama llionés al llionés y asturianu al asturianu, y el nome que ta nel estatutu ye llionés, (nel d'Asturias ye "Bable"). Los estudios llinguísticos dicen que tantu llioneses cumu asturianos piensan que son llinguas diferentes, y tán feichos los dous pula Academia Asturiana, poucu sospechosos d'imparciales. Recordemos que quien fizu una normativa SOLU p'Asturias, ye dicir, segregacionista, fonun los asturianos y non los llioneses. Y más que Catalán-Valencianu, llionés-asturianu ye Pertués-Gallegu. Hale, menos mitoloxía llinguística y más datos. Saludos.

    Outru Llionés | 18-01-2008 - 21:48:26 GMT 2 #

Dexar un comentariu


<a href> <em> <blockquote> <strong> <cite> <code> <ul> <li> <dl> <dt> <dd>

Archivu | ¡Crea'l to Blog yá! Fácil y de baldre